Tema 6: Maquinari TIC

Com hem estat anunciant al llarg de les darreres publicacions, vivim en un entorn tecnològic i hem d’adaptar les nostres metodologies educatives al progrés social i les demandes del nou alumnat. No hi ha dubte que l’educació també necessita evolucionar i un pas important per aconseguir-ho és aprofitar tot aquest ventall de noves eines digitals.

Fins ara havíem parlat del programari, però en aquesta entrada ens centrarem en el maquinari, és a dir, parlarem dels aparells o dispositius que formen part de les TIC.

Imatge representativa de la gran quantitat d'aparells TIC que podem trobar

Com podem imaginar, dispositius per a integrar les TIC hi ha moltíssims, des d’una càmera de fotografies fins a un ordinador o un mòbil. No obstant, en aquest tema hem vist els avantatges, inconvenients i possibilitats metodològiques que ens ofereixen les tauletes digitals i les pissarres digitals en les seues diverses modalitats.

Tant les tauletes digitals com les pissarres digitals són maquinari que cada vegada està més present a les aules, son eines molt útils per a atendre a la diversitat i per a crear noves activitats integradores i motivadores que milloren l’aprenentatge dels alumnes, a més presenten avantatges com: rapidesa en la recerca d’informació, guardar documents elaborats pel professor (en la pissarra de guix s’esborraven al finalitzar la classe), suplementar les explicacions amb vídeos, interacció comú amb els alumnes del material que és projecta, etc.

A continuació podem veure un video de com els alumnes interactuen en les pissarres digitals des de ben petits i, com ells mateixa s'adonen dels avantatges que suposa aprendre amb aquestes eines.

No obstant, tot no són avantatges, aquests dispositius suposen un cost elevat d’adquisició i de manteniment per als centres i, així i tot, al tractar-se d’aparells tan sensibles, de vegades pateixen danys irreparables.

Malgrat tots els avantatges i inconvenients que hem mencionat, el principal hàndicap que suposa la integració de les TIC a l’aula és el coneixement i la capacitat que el professorat té per  a aconseguir el màxim rendiment en la seua utilització. És ben cert que moltes vegades es sol confondre utilitzar les TIC amb promoure noves formes d’ensenyament-aprenentatge i és que utilitzar la tauleta o la PDI no és sinònim d’aprofitar les seues possibilitats si estem desenvolupant les mateixes estratègies metodològiques que utilitzàvem abans de comptar amb elles.

La formació del professorat sempre és un punt a tenir en compte quan parlem de canviar o ampliar els mètodes tradicionals als que el professorat s’ha “malacostumat”, a més a més, com tots els canvis, la incorporació de les noves TIC necessita un temps d’aprenentatge per part de la comunitat educativa, necessita un temps d’habituació i adaptació, necessita un temps de transició. En definitiva, necessita que l’experiència dels docents vaja millorant els materials, activitats i recursos emprats.